Saltar al contingut principal

Santa Llúcia, verge i màrtir 2025

Carregant Esdeveniments

Cada 13 de desembre, l'Església celebra la festa de Santa Llúcia de Siracusa, màrtir cristiana que va viure entre finals del segle III i inicis del s. IV. Santa Llúcia és molt popular i volguda per ser intercessora quan hi ha problemes de salut vinculats als ulls o la visió. Des de l'Edat Mitjana se'l coneix com a protectora o patrona de la vista.

Aquesta devoció prové d'una antiga tradició segons la qual, com a càstig per proclamar Crist, els seus botxins li haurien arrencat els ulls i, tot i haver patit una atrocitat com aquesta, Déu li hauria tornat la vista.

Esposa fidel de Crist

D'acord amb les “Actes de Santa Llúcia”, la màrtir va néixer a Siracusa, Sicília (Itàlia), al si d'una família noble. Els seus pares eren conversos al cristianisme i es van preocupar per educar-la a la fe. Després de la mort del seu pare, Llúcia es va acostar al Senyor Jesús buscant consol i fortalesa per fer front al dolor que l'embargava.

Déu es va convertir en el seu protector i ella va prometre, en secret, virginitat perpètua. Eutiquia, la seva mare, sense saber de la decisió de la seva filla, la va oferir en matrimoni a un jove pagà.

Eutíquia patia d'hemorràgies i la Lucía, amb el propòsit de guanyar el seu favor, li va aconsellar que anés a pregar a la tomba de Santa Àgata de Catània per demanar per la curació. Si passava un miracle, potser Eutíquia accediria a alliberar-la de l'arranjament matrimonial.

Déu va escoltar els precs de la mare i li va tornar la salut. En senyal de gratitud, ella li va oferir a la Lucía accedir a qualsevol cosa que li demanés. La jove va pregar que no l'obligui a casar-se, confessant-li el desig de consagrar-se a Déu i repartir la fortuna familiar entre els pobres. Eutíquia, segura de quina era la voluntat de Déu, li va atorgar el permís a la seva filla.

En assabentar-se'n, el pretendent de Llúcia es va enfurismar i la va denunciar davant del procònsol Pascasi, acusant-la de ser cristiana. Eren temps de la persecució de Dioclecià – la Gran Persecució- i el procònsol va portar la jove a la seva presència; després la va amenaçar de mort a no ser que desistís de la seva postura. Llúcia va respondre així a l'amenaça: "És inútil que insisteixi. Mai no podrà apartar-me de l'amor al meu Senyor Jesucrist".

Tot seguit, el procònsol, per apartar-la de Déu, va ordenar que sigui portada a un prostíbul, però ella, sense fer un pas enrere, va exclamar: «El cos només queda contaminat si l'ànima consent».

Els guàrdies romans van intentar portar-la a rastres cap al prostíbul, però no van poder. Llúcia semblava haver estat fixada a terra. Aleshores van intentar cremar-la i tampoc van poder. Finalment, li van treure els ulls i li van tallar el coll. Fins i tot en aquest estat, en la seva agonia, Santa Llúcia semblava continuar veient i, mentre s'esvaïa, mostrava una força inusitada per adreçar-se als qui eren presents i exhortar-los que es converteixin i siguin fidels a Crist.

Els ulls de Lucía

A Santa Llúcia se'l sol representar amb una safata a la mà on jeuen els ulls que li van ser extrets. I és que hi ha un relat que difereix de l'anterior, en què apareix com a víctima de l'assetjament d'un pretendent a causa de la bellesa dels ulls. La jove, per alliberar-se'n, s'hauria tret els ulls i se'ls hauria enviat. Déu, en recompensa per la seva modèstia, li va tornar la vista donant-li altres ulls encara més bonics.

A l'Edat Mitjana, període en què la devoció a Llúcia s'enforteix, es va començar a demanar la seva intercessió contra les malalties dels ulls i el seu nom es va vincular a la paraula lux, que en llatí vol dir llum. Això va reafirmar aquells relats en què el tirà va enviar als guàrdies que li traguessin els ulls sense que ella perdés la visió.

Tot i que no hi ha certesa absoluta sobre les dades precises que van conduir al martiri de Santa Llúcia, la veracitat de la seva condició apareix fora de dubte. El 1894 va ser descoberta una inscripció sepulcral a les catacumbes de Siracusa amb aquesta inscripció: Santa Llúcia, màrtir del segle IV.

«El cos només queda contaminat si l'ànima consent»

Aquesta afilada resposta de Santa Llúcia de Siracusa al procònsol va produir ressons importants en la teologia moral segles més tard. Sant Tomàs d'Aquino va reconèixer la profunditat i la força moral de la sentència: «El cos queda contaminat només si l'ànima consent».

Per a Sant Tomàs aquestes paraules corresponen al principi moral que no hi ha pecat si no hi ha consentiment en el mal. Una persona pot mantenir-se pura i santa si no consenteix el pecat així sigui forçada o violentada; l'ànima no presenta cap taca davant Déu.

Pregària a Santa Llúcia

Oh Benaventurada i amable Verge Santa Llúcia,
universalment reconeguda pel poble cristià
com a especial i poderosa advocada de la vista,
plens de confiança a tu acudim;
demanant-te la gràcia que la nostra es mantingui sana
i us donem l'ús per a la salvació de la nostra ànima,
sense torbar mai la nostra ment en espectacles perillosos.

I que tot el que ells vegin es converteixi en saludable
i valuós motiu d'estimar cada dia més el nostre Creador
i Redemptor Jesucrist, a qui per la teva intercessió,
oh protectora nostra; esperem veure i estimar eternament
a la pàtria celestial. Amén.

 

Font: aciprensa.com

Detalls

Recinte

Organitzador

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al correcte funcionament i per a fins analítics. Conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privadesa alienes que podràs acceptar o no quan hi accedeixis. En fer clic al botó D'acord, accepta l'ús d'aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits. Política de cookies
Privadesa