Dimarts, 3 de novembre de 2026 Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als Filipencs (2,5-11): Tingueu entre vosaltres els sentiments propis de Crist Jesús. Ell, malgrat la seva condició divina, no va fer ostentació de la seva categoria de Déu; al contrari, es va desposseir del seu rang i va prendre la condició d’esclau, passant per un de tants. I així, actuant com un home qualsevol, es va rebaixar fins a sotmetre’s fins i tot a la mort, i una mort de creu. Per això Déu ho va aixecar sobretot i li va concedir el «Nom sobretot nom»; de manera que al nom de Jesús tot genoll es doblegui al cel, a la terra, a l’abisme, i tota llengua proclami: Jesucrist és Senyor, per a glòria de Déu Pare. Paraula de Déu Jesús li va contestar: «Un home donava un gran banquet i va convidar molta gent; a l’hora del banquet va enviar un criat a avisar els convidats: «Veniu, que ja està preparat.» Però ells es van excusar un darrere l’altre. El primer li va dir: «He comprat un camp i he d’anar-lo a veure. Dispensa’m, per favor.» Un altre va dir: «He comprat cinc juntes de bous i les provaré. Dispensa’m, per favor.» Un altre va dir: «M’acabo de casar i, naturalment, no hi puc anar.» El criat ho va tornar a explicar a l’amo. Llavors el propietari de casa, indignat, li va dir al criat: «Surt corrent a les places i carrers de la ciutat i porta’t als pobres, als esguerrats, als cecs i als coixos.» El criat va dir: «Senyor, s’ha fet el que vas enviar, i encara queda lloc.» Llavors l’amo li va dir: «Surt pels camins i senders i insisteix-los fins que entrin i se m’ompli la casa.» I us dic que cap d’aquells convidats provarà el meu banquet.» Paraula del Senyor
