Fulla dominical 10-GENER-2021 Una societat individualista com la nostra tendeix a ser molt agressiva, perquè mira el proïsme com un estrany i fins i tot com un competidor. En lloc d’obrir-se al goig de tenir l’altre com un germà, se’l mira amb por i recel, cosa que provoca conductes agressives. Així ho ha denunciat el Papa Francesc a l’Encíclica «Fratelli tutti»: «L’individualisme consumista provoca molt atropellament. Els altres es converteixen en mers obstacles per a la pròpia tranquil·litat plaent. Aleshores se’ls acaba tractant com a molèsties i l’agressivitat creix» (n. 222). El Papa Francesc detecta aquesta agressivitat a diversos ambients. És present, sens dubte, als mitjans de comunicació i les xarxes socials, en les quals sembla haver-se perdut el respecte a l’altre. A les xarxes s’afavoreix «l’ebullició de formes insòlites d’agressivitat, d’insults, maltractaments, desqualificacions, fuetades verbals fins a destrossar la figura de l’altre, en una disbauxa que no podria existir en el contacte cos a cos sense que ens acabéssim destruint entre tots» (n.44). Tothom digital provoca la pèrdua de contacte humà i afavoreix el menyspreu dels altres, sobretot dels més febles. El pitjor -diu el Papa- és que els cristians també entren en aquest joc de violència verbal a través d’internet o dels fòrums d’intercanvi digital, oblidant la mateixa essència de la seva fe. Però hi ha alguna cosa més, perquè tota aquesta violència i descontentament pot ser aprofitada per manipular l’ésser humà. Les plataformes digitals afavoreixen els grups tancats que difonen notícies falses i fomenten prejudicis. A través seu es pot manipular de manera subtil però invasiva la consciència de les persones i els mateixos processos democràtics (cf. n. 45). La segona forma d’agressivitat que detecta el Papa és la política, tal com es practica a molts països. Per dominar les consciències se sembra la desesperança i se suscita la desconfiança. Aleshores «s’utilitza el mecanisme polític d’exasperar, exacerbar i polaritzar. Per diversos camins es nega a altres el dret a existir ia opinar, i per això s’acudeix a l’estratègia de ridiculitzar-los, sospitar-los, cercar-los. No es recull la seva part de veritat, els seus valors, i d’aquesta manera la societat s’empobreix i es redueix». Lamentablement tenim experiència d’aquesta manera de convertir la política en un joc mesquí de desqualificacions que tenen com a objectiu destruir l’altre. Una tercera forma d’agressivitat la veu el Papa en allò que anomena “nacionalismes tancats”, és a dir, aquells que perden el sentit social i promouen noves formes d’egoisme, que es presenten com si fossin el bé de la nació (cf. n. 11). Aquests nacionalismes provoquen el tancament en ells mateixos i són incapaços d’acollir els altres. «L’immigrant és vist com un usurpador que no ofereix res» (n. 141). Es pensa ingènuament que un poble es pot desenvolupar al marge de la ruïna dels altres i que tancant-se a la resta estaran més protegits. Per por de l’altre, es creen muralles defensives (cf. n. 146). Per fer front a tanta agressivitat, hem d’anar més enllà de les reaccions primàries i afavorir una reflexió serena, que ens condueixi a adonar-nos que l’altre no és un enemic, que ens necessitem i que ens hem de cuidar els uns als altres. † Francesc Conesa Ferrer Bisbe de Menorca
29
Sep
