Dijous de la XXXI Setmana del Temps Ordinari

Dijous, 5 de novembre de 2026 Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als Filipencs (3,3-8a): Els circumcisos som nosaltres, que donem culte amb l’Esperit de Déu, i que posem la nostra glòria en Crist Jesús, sense confiar en la carn. Encara que, el que és jo, certament tindria motius per confiar en la carn, i si algun altre pensa que ho pot fer, jo molt més, circumcidat als vuit dies de néixer, israelita de nació, de la tribu de Benjamí, hebreu pels quatre costats i, pel que fa a la llei, fariseu; si es tracta d’intransigència, vaig ser perseguidor de l’Església, si de ser just per la llei era irreprotxable. Tanmateix, tot això que per a mi era guany ho vaig considerar pèrdua comparat amb Crist; més encara, tot ho considero pèrdua comparat amb l’excel·lència del coneixement de Crist Jesús, el meu Senyor. Per ell ho vaig perdre tot, i tot ho estimo escombraries per tal de guanyar Crist. Paraula de Déu publicans i els pecadors a escoltar-lo. I els fariseus i els escribes murmuraven entre ells: «Aquest acull els pecadors i menja amb ells.» Jesús els va dir aquesta paràbola: «Si un de vosaltres té cent ovelles i se’n perd una, no deixa les noranta-nou al camp i va després de la esgarriada, fins que la troba? I, quan la troba, se la carrega sobre les espatlles, molt content; i, en arribar a casa, reuneix els amics i els veïns per dir-los: «Feliciteu-me!, he trobat l’ovella que se m’havia perdut.» Us dic que així també hi haurà més alegria al cel per un sol pecador que es converteixi que per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. I si una dona té deu monedes i se’n perd una, no encén un llum i escombra la casa i busca amb compte, fins que la troba? I, quan la troba, reuneix les amigues i les veïnes per dir-los: «Feliciteu-me!, he trobat la moneda que se m’havia perdut.» Us dic que la mateixa alegria hi haurà entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteixi.» Paraula del Senyor