
Bartomeu és un dels 12 Apòstols (Mt 10,3). L’apòstol Felip el va portar a Jesús. Bartomeu és la mateixa persona que Natanael, esmentat a l’Evangeli de Sant Joan, on ens diu que era de Canà (Jn 21,2). Els Fets dels Apòstols esmenten també la seva presència a Pentecosta (1,13). “Felip va trobar Natanael i li va dir: Hem trobat a aquell de qui va escriure Moisès en la llei, i també els profetes, a Jesús de Natzaret, el fill de Josep. I Natanael li va dir: ¿Pot alguna cosa bona sortir de Natzaret? Felip li va dir: Vine d’ell hi heu dit que veié venir a Natanael i veu. engany. Natanael li digué: Com és que em coneixes? veuràs. I va afegir: En veritat, en veritat us dic que veureu el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’Home”. (Jn 1,45-51). habitants: per això es va mostrar escèptic quan el seu amic Felip li va parlar de Jesús natzarè i va preguntar amb molta ironia si per cas del pobre poble de Natzaret hagués pogut sortir alguna cosa bona. Felip no va intentar convèncer-lo amb paraules, sinó que ho va convidar a tenir la seva pròpia trobada personal amb Jesús. Bartomeu va accedir i va anar a buscar Jesús, però, quan el va trobar, va ser Jesús qui el va sorprendre en dir-li que abans que Felip l’hagués trucat, havia estat Jesús qui ja sabia que Bartomeu era “un israelita sincer i sense duplicitat”. També Jesús li va revelar que ja ho havia conegut des que “estava sota la figuera” ia aquest punt, Bartomeu, un home concret i aferrat a la tradició que meditava diàriament les Escriptures, va fer una veritable confessió de fe en Jesús com el Messies esperat per Israel: “Tu ets el Fill de Déu i el Rei d’Israel!” Tots ells es reunien per pregar assíduament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els seus germans” (cf. Ac 1,12-14).