Saltar al contingut principal

Santa Mònica 2025

Carregant Esdeveniments
  • Aquest esdeveniment ha passat.

Santa Mònica, Mare de Sant Agustí, va néixer a Tagaste (Àfrica del Nord) a uns 100 km de la ciutat de Cartago l'any 332.

Els seus pares van encomanar la formació de les filles a una dona molt religiosa i estricta en disciplina. Ella no les deixava prendre begudes entre hores (encara que aquelles terres són de clima molt calent) perquè els deia: «Ara cada vegada que tinguin set prendran begudes per calmar-la. I després que siguin grans i tinguin les claus de la peça on hi ha el vi, prendran licor i això els farà molt de mal.» La Mònica el va obeir els primers anys però, després ja gran, va començar a anar d'amagat al dipòsit i cada vegada que tenia set prenia un got de vi. Més va passar que un dia va renyar fortament un obrer i aquest per defensar-se li va cridar Borratxa! Això el va impressionar profundament i mai no ho va oblidar en tota la seva vida, i es va proposar no tornar a prendre mai begudes alcohòliques. Pocs mesos després va ser batejada (en aquest temps batejaven la gent ja entrada en anys) i des del seu baptisme la seva conversió va ser admirable.

El seu marit

Ella desitjava dedicar-se a la vida de pregària i de solitud però els seus pares van disposar que havia de emmanillar-se amb un home anomenat Patrici. Aquest era un bon treballador, però de geni terrible, a més faldiller, jugador i pagà, que no tenia cap gust per allò espiritual. La va fer patir moltíssim i per trenta anys ella va haver d'aguantar els seus esclats d'ira ja que cridava pel menor disgust, però aquest no es va atrevir mai a aixecar la mà contra ella. Van tenir tres fills: dos homes i una dona. Els dos menors van ser la seva alegria i consol, però el més gran Agustí, la va fer patir per diverses dècades.

En aquella regió del nord d'Àfrica on les persones eren summament agressives, les altres esposes li preguntaven a Mònica perquè el seu marit era un dels homes de pitjor geni a tota la ciutat, però que mai no la colpejava, i en canvi els esposos les colpejaven sense compassió. Mònica els va respondre: «És que, quan el meu marit està de mal geni, jo m'esforço per estar de bon geni. Quan ell crida, jo callo. I com per lluitar se'n necessiten dos i jo no accepto entrar en baralla, doncs…no barallem». Patricio no era catòlic, i encara que criticava el molt resar de la seva dona i la seva generositat tan gran cap als pobres, mai no es va oposar que dedicarà del seu temps a aquests bons oficis. I Potser, l'exemple de vida de la seva dona va aconseguir la seva conversió. Mònica resava i oferia sacrificis pel seu marit i per fi va aconseguir de Déu la gràcia que l'any de 371 Patricio es fes batejar, i que el mateix fes la seva sogra, dona terriblement colèrica que per ficar-se massa a la llar de la seva nora havia amargat granment la vida a la pobra Mònica. Un any després del seu bateig, Patricio va morir, deixant la pobra vídua amb el problema del seu fill gran.

Sant Agustí

Patricio i Mònica s'havien adonat que Agustí era extraordinàriament intel·ligent, i per això van decidir enviar-lo a la capital de l'estat, a Cartago, a estudiar filosofia, literatura i oratòria. Però a Patricio, en aquella època, només li interessava que Agustí sobresortís als estudis, fos reconegut i celebrat socialment i sobresortís en els exercicis físics. Res no li importava la vida espiritual o la manca d'ella del seu fill i Agustí, ni curt ni mandrós, va anar allunyant-se cada vegada més de la fe i caient en pecats i errors més grans i pitjors.

Quan va morir el seu pare, l'Agustí tenia 17 anys i van començar a arribar a Mónica notícies cada cop més preocupants del comportament del seu fill. En una malaltia, davant el temor a la mort, es va fer instruir sobre la religió i va proposar fer-se catòlic, però en ser curat de la malaltia va abandonar el seu propòsit de fer-ho. Va adoptar les creences i les pràctiques d'una la secta Maniquea, que afirmaven que el món no ho havia fet Déu, sinó el diable. I Mònica, que era bondadosa però no covard, ni feble de caràcter, en tornar el seu fill de vacances i escoltar-lo argumentar falsedats contra la veritable religió, el va fer fora sense més de la casa i va tancar les portes, perquè sota el sostre no albergava enemics de Déu.

La visió esperançadora

Va succeir que en aquells dies Mónica va tenir un somni en què es va veure en un bosc plorant per la pèrdua espiritual del seu fill, Se li va acostar un personatge molt resplendent i li va dir «el teu fill tornarà amb tu», i de seguida va veure Agustín amb ella. Li va narrar al seu fill el somni i ell li va dir ple d'orgull, que això significava que això significava que es tornaria maniquea, com ell. A això ella va respondre: «En el somni no em van dir, la mare anirà on el fill, sinó el fill tornarà a la mare». La seva resposta tan hàbil va impressionar molt el seu fill Agustí, que més tard va considerar la visió com una inspiració del cel. Això va passar l'any 437. Encara faltaven 9 anys perquè Agustí es convertís.

En certa ocasió Mònica va explicar a un Bisbe que feia anys i anys que resava, oferint sacrificis i fent pregar a sacerdots i amics per la conversió d'Agustí. El bisbe li va respondre: «Estigui tranquil·la, és impossible que es perdi el fill de tantes llàgrimes». Aquesta admirable resposta i el que va sentir dir en el somni, li donaven consol i omplien d'esperança, malgrat que l'Agustí no donava el més mínim senyal de penediment.

Als 29 anys, Agustín decideix anar-se'n a Roma a fer classes. Ja era tot un mestre. Mónica es decideix a seguir-lo per intentar allunyar-lo de les males influències però Agustín en arribar al port d'embarcament, el seu fill per mitjà d'un engany s'embarca sense ella i se'n va a Roma sense. Però Mònica, no deixant-se derrotar tan fàcilment pren un altre vaixell i va darrere seu.

Un personatge influent

A Milà; Mònica coneix el sant més famós de l'època a Itàlia, el cèlebre Sant Ambròs, arquebisbe de la ciutat. Hi va trobar un veritable pare, ple de bondat i saviesa que li va impartir savis. A més de Mònica, Sant Ambròs també va tenir un gran impacte sobre Agustí, a qui va atreure inicialment pel seu gran coneixement i poderosa personalitat. A poc a poc va començar a operar-se un canvi notable a Agustí, escoltava amb gran atenció i respecte a Sant Ambròs, va desenvolupar per ell un profund afecte i va obrir finalment la seva ment i cor a les veritats de la fe catòlica.

La conversió tan esperada

L'any 387, va ocórrer la conversió d'Agustí, es va fer instruir a la religió ia la festa de Pasqua de Resurrecció d'aquell any es va fer batejar.

Agustí, ja convertit, va disposar de tornar amb la seva mare i el seu germà, a la seva terra, a l'Àfrica, i se'n van anar al port d'Òstia a esperar el vaixell. Però la Mònica ja havia aconseguit tot el que anhelava és aquesta vida, que era veure la conversió del seu fill. Ja podia morir tranquil·la. I va passar que estant aquí en una casa al costat del mar, mentre mare i fill admiraven el cel estavellat i platicaven sobre les alegries venidores quan arribessin al cel, Mònica va exclamar entusiasmada: » I a mi que més m'amarra a la terra? Ja he obtingut de Déu el meu gran desig, el veure't cristià.» Poc després va envair-li una febre, que en pocs dies es va agreujar i li van ocasionar la mort. Va morir als 55 anys d'edat de l'any 387.

Al llarg dels segles, milers han encomanat a Santa Mònica els seus familiars més estimats i han aconseguit conversions admirables.

Font: aciprensa.com

 

Detalls

Recinte

Organitzador

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al correcte funcionament i per a fins analítics. Conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privadesa alienes que podràs acceptar o no quan hi accedeixis. En fer clic al botó D'acord, accepta l'ús d'aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits. Política de cookies
Privadesa