Franciscus PP

Jorge Mario Bergoglio 13.III.2013 – 21.IV.2025

Després dels primers moments d’incertesa, vam poder escoltar l’anunci oficial de la mort del Papa. Transcric les paraules del cardenal Kevin J. Farrell: «Estimats germans i germanes, és amb profunda pena que he d’anunciar la mort del nostre Sant Pare Francesc. A les 7:35 d’aquest matí, el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats. Amb una immensa gratitud pel seu exemple com a autèntic deixeble del Senyor Jesús, confiem l’ànima del Papa Francesc a l’amor infinitament misericordiós del Déu Triun.

Rebem aquesta notícia de la mort del Papa Francesc amb un gran dolor. La mort d’un pare de família és un moment dur i s’amunteguen en els nostres cors nombrosos sentiments, difícils de coordinar, però aquest any jubilar de l’esperança voldria posar de manifest en primer lloc la centralitat d’aquesta virtut a la vida cristiana. Fa pocs dies llegia una introducció d’un llibre escrita pel Papa, on es feien dues preguntes “Què serà de l’home després de la mort? i què serà de mi?”. Es tractava de transmetre’ns una certesa: Jesucrist mort i ressuscitat és la porta oberta de l’esperança per a tot creient. I també per al Papa. en aquest dilluns de la Vuitena de Pasqua, confiem plenament en la misericòrdia de Déu, a qui supliquem acolliu en la seva glòria el Papa Francesc i concediu-li la plenitud de la vida eterna en què va creure i va esperar durant tota la seva vida. Un segon sentiment és l’agraïment a Déu per la vida i el ministeri del Papa Francesc. Els seus dotze anys de pontificat han estat molt fecunds a tots els camps, però molt especialment a l’eclesiologia. El document final del Sínode dels Bisbes del passat mes d’octubre podia ser com un testament del seu pontificat. Ara simplement comunicar a tot el poble de Déu que peregrina a Menorca aquesta dolorosa notícia, que també commourà la nostra societat, per la immensa simpatia de què gaudia el Papa Francesc, especialment pel seu amor i proximitat envers els més pobres i necessitats. Recordo el pelegrinatge diocesà a Roma amb motiu del Jubileu. Vam substituir la presència física del Papa en una audiència programada que no es va poder dur a terme, per la visita a l’Hospital Gemelli, on el Papa Francesc estava internat. Van ser moments intensos on vam experimentar la comunió profunda de la Diòcesi de Menorca amb el Papa. Aquesta mateixa vivència ara també inunda els nostres cors, transits pel dolor i oberts a l’esperança de la vida eterna. Demano als sacerdots que tinguin present aquesta intenció en les seves celebracions, convidant els fidels a resar pel Papa Difunt. Al seu moment s’avisarà sobre la celebració del funeral diocesà. Units en la fe, l’esperança i la caritat, demanant la intercessió de Maria, romanguem units fraternalment com a família de Déu a Menorca.