Saltar al contingut principal

L'Exaltació de la Santa Creu 2025

Carregant Esdeveniments
  • Aquest esdeveniment ha passat.

Cada 14 de setembre se celebra la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, dia en què recordem i honrem la Creu en què va morir el nostre Senyor Jesucrist. La contemplació d'aquella fusta, en què el nostre Salvador va abocar la seva preciosíssima sang, és porta oberta al misteri de l'amor diví, que ha estat vessat sense mesura sobre el gènere humà.

La Creu de Crist, ensenyava el Papa Sant Joan Pau II, és la Creu "en què es mor per viure; per viure en Déu i amb Déu, per viure en la veritat, en la llibertat i en l'amor, per viure eternament".

14 de setembre

D'acord amb la tradició, al segle IV l'emperadriu Santa Elena -mare de l'emperador Constantí- va trobar a Jerusalem la fusta en què va morir el Fill de Déu.

La relíquia romandria a la ciutat fins que, cap a l'any 614, seria sostreta pels perses en qualitat de trofeu de guerra. Anys més tard, l'emperador romà d'Orient, Hèracli, la va rescatar i així la fusta va poder retornar a la Ciutat Santa el 14 de setembre de 628.

Des de llavors, cada 14 de setembre se celebra aquest esdeveniment, instituït com a festivitat litúrgica.

Davant la Creu, despullats de tot

Per celebrar la tornada de la Santa Creu a Jerusalem, l'emperador Heraclio va disposar que fos portada en solemne processó. Ell acompanyaria personalment el seguici, revestit de tots els seus ornaments imperials. Curiosament, aquests van arribar a ser tants i tan feixucs que se li va fer impossible avançar sobre el camí. Aleshores, l'Arquebisbe de Jerusalem, Zacaries, li va dir: «És que tot aquest luxe de vestits que porta estan en desacord amb l'aspecte humil i dolorós de Crist, quan anava carregant la creu per aquests carrers».

Diu la tradició que l'emperador immediatament es va desposseir del luxós mantell i la corona d'or i, descalç, va començar a caminar, més lleuger, pels carrers, acompanyant la santa processó.

Posteriorment, el fuster sant va ser dividit en parts. Un fragment va ser enviat a Roma, un altre a Constantinoble, mentre que un tercer es va quedar a Jerusalem. El tros restant va ser reduït a estelles, les que serien distribuïdes per diferents esglésies a tot el món. A aquestes se'ls va denominar les “relíquies de la Vera Crux” (veritable Creu).

Protegits per un senyal 

A les narracions de les vides dels sants s'explica que Sant Antoni Abat (251-356) feia el senyal de la creu cada vegada que era atacat pel dimoni amb horribles visions i temptacions. El senyal n'hi havia prou perquè l'enemic fugi. Així, els cristians van adoptar el costum de senyar-se per demanar la protecció de Déu davant la presència del mal i els perills que aguaiten.

A Espanya i Amèrica

Avui la Creu estigui present a la nostra ment i cor, tan present com ho està a la vida d'Hispanoamèrica: arrelada en el més profund de la nostra història i tradicions.

Per això, només cal recordar quantes muntanyes, al costat de les nostres ciutats, valls i camins, estan coronades amb una creu; com a coronades estan les nostres esglésies, capelles o campanars. Només cal mirar la cúspide de molts edificis, escoles o hospitals, com dirigim la mirada amb devoció cap a les senzilles parets o racons de les nostres llars.

Portem la creu, signe de salvació, sempre a prop del cor.

Font: aciprensa.com

Detalls

Recinte

Organitzador

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al correcte funcionament i per a fins analítics. Conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privadesa alienes que podràs acceptar o no quan hi accedeixis. En fer clic al botó D'acord, accepta l'ús d'aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits. Política de cookies
Privadesa